Totes les exposicions dedicades a Mercè Rodoreda

A la pàgina web de l'Any Rodoreda podreu trobar una llista de totes les exposicions que s'han dedicat a l'escriptora catalana.

Exposicions. Pàgina web Any Rodoreda.
Exposicions realitzades. Pàgina web Any Rodoreda.

Les obres de Mercè Rodoreda adaptades al teatre

Coincidint amb l'Any Rodoreda (1908-2008), s'han fet dues adaptacions teatrals de dues obres molt importants de Mercè Rodoreda: La plaça del Diamant i Aloma.

La plaça del Diamant. Adaptació de Josep M. Benet i Jornet. Es va representar a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC).
Anunci.
Tota la informació de l'obra. Web teatrenacional.com.

Aloma. Adaptació musical de la companyia Dagoll Dagom. També es va representar a la Sala Gran del TNC.
Vídeo promocional amb comentaris dels actors.
Tota la informació de l'obra. Web del TNC.

El meu avi, Mercè Rodoreda

Reportatge elaborat per TV3 el 02/01/2008

Poc sabem de la realitat de Mercè Rodoreda. La vida de l'escriptora catalana més traduïda ha estat un secret. Va ser una dona rebel marcada pels conflictes personals i familiars que va viure, experiències intenses que van nodrir la seva literatura. El seu nét Josep Maria Gurgui explica la seva història.

- Per tenir més informació sobre el text del programa, la cronologia, els entrevistats, per saber-ne més i la documentació
http://www.tv3.cat/elmeuavi/2003/rodoreda/capitulo.htm


- Video
http://www.tv3.cat/videos/172199/El-meu-avi---Merce-Rodoreda

Premis a Mercè Rodoreda

Premi Crexells (1937): Aloma.

Flor Natural dels Jocs Florals (Londres, 1947, i París, 1948). Nomenada Mestra en Gai Saber (Montevideo, 1949).

Premi Joan Santamaria (1956): "Carnaval".

Premi Víctor Català (1957): Vint-i-dos contes.

Premi de la Crítica (1965): El carrer de les Camèlies.

Premi Sant Jordi (1966): El carrer de les Camèlies.

Premi Ramon Llull (1969): El carrer de les Camèlies.

Premi Lletra d'Or (1976): Mirall trencat.

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1980).

Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana (1980): Viatges i flors.

Premi Crítica Serra d'Or (1980): Quanta, quanta guerra...

(Font: www.escriptors.cat)

La Vanguardia, 7 de Maig de 2008

http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2007/07/20/pagina-8/70399480/pdf.html?search=merc%C3%A8%20rodoreda

¡Últimes noticies!

Mercè Rodoreda té Facebook.

http://www.facebook.com/profile.php?id=1594756316&ref=profile

Entra i fes-te fan del seu grup i deixa comentaris sobre els llibres

Rutes literàries

Amb l'any Rodoreda es va fer possible la visita dels llocs per on Mercè Rodoreda va passar la seva vida, en època de la guerra i la posguerra i més.

1. Rutes literàries per Barcelona

Ruta I Sant Gervasi i els jardins daurats de la infantesa

Ruta II Guerra, exili i postguerra: La Plaça del Diamant i els testimonis de la tragèdia

Ruta III Desxifrant Rodoreda: l’empremta d’una escriptora universal al cor de la Barcelona literària.

1. Rutes literaries Rodoreda-Romanyà de la Selva. Visita guiada.

1. Mercè Rodorera.Paysages d'un exili, 1939-1953

Per més infromació sobre reserves consulteu http://www.anyrodoreda.cat/rutes.html

Per què escriure?

Escriure em serveix de sedant, d'excitant, és angoixós, és tot a la vegada.
Escriure em cansa molt. Ho necessito per què alguna cosa o altra s'ha de fer a la vida.
Però el que a mi m'agrada és embaladir-me davant els núvols o llegir novel·les policíaques o anar al cinema a veure weterns, que són les pel·lícules que més m'agraden.
Desprès de la guerra vaig tardar molt en tornar a escriure. Tenia massa feien per sobreviure.
Escriure en català a l'estranger és el mateix que voler que floreixin flors al pol nord.
Necessitava molta pau i tranquil·litat.
Vaig començar a escriure quan era una adolescent per què m'avorria molt, ho feia per sortir de la monotonia.
Així començo a escriure per tal d'animar la situació.
Escriure és una fugida, això tant vulgar que és diu evasió.

[http://www.youtube.com/watch?v=H40PIwf3GRY&NR=1]

L'entrevista que mai va sortir de Mercè Rodoreda

D. O.: Vostè és una escriptora que es deixa portar per l'escriptura o, més aviat, com diu Forster, és de les que ja té la massa prevista quan es posa a escriure?

M. R.: Em controlo molt. La feina justament és això: controlar-se. Ara, fer projectes d'una novel·la... Puc fer el projecte d'un capítol, però de tota la novel·la, és impossible. Perquè si de vegades he fet allò de planificar una novel·la, m'he trobat que ha sortit tot diferent del que jo havia apuntat.

D. O.: En el pròleg de Mirall trencat diu que la novel·la surt d'agonies i resurreccions de l'ànima. Què vol dir?

M. R.: De coses que un ha viscut. De situacions, d'ambients, sobretot de situacions. De problemes que un ha tingut. En la novel·la hi és molt important la memòria involuntària, és allò que fa que un capítol et surti sense ni adonar-te que l'has escrit, de tan fàcil que t'ha estat. Perquè són coses que portes molt arrelades a dintre, molt..., com t'ho diré?, molt vives en tu.

(Dolors Oller: "L'entrevista que mai no va sortir", La Vanguardia (Barcelona), 2 de juliol de 1991)
[ Vegeu l'entrevista completa ]

(Font: escriptors.cat)

Video Biogràfic de Mercè Rodoreda i Gurguí

Influències

Els àngels

Segons explicà Mercè Rodoreda en el pròleg de Mirall trencat, els àngels apareixen curiosament en bona part de les seves obres de manera involuntària. Ens recordà que el seu avi li explicà que ella tenia un àngel de la guarda del qual se'n acabà enamorant. Segons ens explicà, podria ser que fou producte d'aquest record el que l'induí a fer aparèixer àngels en les seves obres sense tenir-ne consciència. Fins que escrigué El carrer de les Camèlies amb Cecília C no se'n adonà, tanmateix, a partir d'aquell moment tota presència d'àngels en les seves obres posteriors hi apareixen per voluntat de l'autora. La Plaça del Diamant, Mirall trencat o Semblava de Seda són exemples d'obres en que hi podem trobar la presència d'aquests ens divins.
(Font: wikipedia)

Influències

La Dona

L'obra literària de Mercè Rodoreda es caracteritza per l'ús de personatges principals femenins en les seves novel·les, exceptuant Un dia de la vida s'un home i Quanta, quanta guerra... Aquest fet provocà que erròniament s'associés a Rodoreda amb el moviment feminista, encara que Rodoreda en diverses entrevistes ho desmentí.
Al llarg de la seva obra presentà un gran ventall de dones pertanyents a diferents estaments socials, edats o nivells culturals, que en alguns casos, els donarà veu pròpia a través de l'ús de l'autodiegesis o l'homogiesesis i el monòleg interior el qual és molt característic de l'autora. La soledat i la incomunicació, característic de les dones rodoredianes, coajuden a la introspecció i al desenvolupament del món interior.
(Font: wikipedia)

Influències

Simbolisme

El simbolisme en la literatura catalana
Va ser un moviment artístic de les darreries del segle XIX, d'origen francès i belga, en la poesis i altres arts. Els simbolistes creien que l'art havia de tenir el propòsit de capturar les veritats absolutes a les que només podia accedir-s'hi per mètodes indirectes. Així, escrivien d'una manera altament metafòrica i suggerent, dotant a imatges o objectes particulars d'un significat simbòlic.
" En aquest moviment artístic, les escenes de la natura, les activitats humanes, i qualsevol altre fenomen del món no són descrits per la seua pròpia aparença; se'n creen superfícies perceptibles per tal de representar les afinitats esotèriques amb els Ideals primitius ".

(Font: wikipedia)

Influències

Virginia Woolf

Va ser una escriptora britànica. Va introduir-se en el món de la literatura gràcies al seu pare Sir Leslie Stephen. Mai no va anar a escola, els estudis els va fer a casa seva. Les novel·les L'habitació de Jacob (1992), Mrs Dalloway 1925, que palesa la influència de la psicologia de Freud tot expressant els sentiments dels personatges mitjançant imatges, metàfores i símbols) i Al far (1927) van destacar per, a part del seu geni, la seva gran originalitat. Cal destacar les novel·les Els anys (1937) i Entre els actes (1941). També va ser una destacada defensora dels drets de la dona amb obres com Una habitació pròpia. Patí la malatia psíquica anomenada transtorn bipolar i se suïcidà, el 28 de març de 1941 al riu Ouse ficant-se pedres dins les butxaques de l'abric.
(Font: wikipedia)

Influències

Armand Obiols

Pseudònim de Joan Prat i Esteve va ser un escriptor, periodista i crític literari català.
Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat l'any 1923. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya. El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols.
(Font: wikipedia)

Influències

Joan Sales

Fou un escriptor, poeta, traductor i editor català. La seva obra més coneguda és la novel·la Incerta Glòria.
Com a editor, va fundar amb la seva esposa Núria Folch i Pi el Club Editor, editorial que va posar a l'impremta i al mercat La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda i Bearn de Llorenç Villalonga, entre d'altres obres emblemàtiques. Fou promotor de la revista Quaderns de l'exili. Se li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1982.
(Font: wikipedia)

Influències

Marcel Proust

Fou un escriptor francès, fill d'un prestigiós professor de medicina, integrat en una família benestant que li assegura una vida fàcil i li permet freqüentar els salons mundans. La seva mare, Jeanne Weil, filla d'un agent de canvi jueu, li proporciona una cultura rica i profunda, a més d'un afecte de vegades invasiu. L'any 1894, publica Els plaers i els dies, un recull de poemes en prosa, retrats i narracions en un estil decadentista. Després de la mort del seus pares, la seva ja fràgil salut s'acaba de deteriorar (asma). Viu enclaustrat i treballa fins a l'extenuació en la seva obra principal, A la recerca del temps perdut, que es publica entre 1913 i 1927.
(Font: wikipedia)

Influències

Caterina Albert i Paradís

Coneguda amb el sobrenom de Víctor Català fou una escriptora catalana que participà en el moviment del Modernisme i en fou autora d'una de les seves obres literàries cabdals, la novel·la Solitud, el 1905. El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No tardaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada. Malgrat l'entusiasme que va manifestar pel món del teatre i els seus inicis poètics, el gènere que va dominar millor és el narratiu. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris del conjunt de la seva obra. Ja de gran, va rebre l'homenatge dels escriptors catalans. Va morir al seu poble natal l'any 1966.

( Font: wikipedia)

Llibres

La mort i la primavera
És una novel·la inacabada, tot i que es va publicar un cop morta la seva autora, Mercè Rodoreda. El llibre succeeix als anys seixanta. La novel·la reflecteix l’angoixa i la mort. Aquesta és la més tràgica de totes les novel·les escrites per Rodoreda. El protagonista és un adolescent que viu en una societat cruel, per això la mort es transforma en una deslliurança. L’espai sagrat de la novel·la és el bosc dels morts, on són enterrats. Abans de suïcidar-se el protagonista hi fa una creu, amb claus, que simbolitza Crist, perquè no aconsegueix establir cap mena de contacte amb la vida. En una solitud desolada seguirà el ritus del poble i s’encaminarà cap al suïcidi ritual: la mort arbrada. Les papallones representaran les ànimes i les abelles seran símbol de la mort i de la rexaixença. El foc és un símbol de llum i de veritat. La mort i la primavera és una ficció simbòlica, profundament desolada i poètica, que pot ser llegida com una mena de testament personal i literari de Mercè Rodoreda.

(Font: wikipedia)

Llibres

Quanta, Quanta guerra...
Aquesta és la història de l'Adrià Guinart, un noi que no vol fer el soldat i que es passa tota la novel·la anant d'un lloc a l'altre per evitar la maleïda guerra, vagi on vagi però, aquesta sempre hi és present. Quanta, quanta guerra no és una història bèl·lica de sang i fetge, tanmateix el so de les bombes i dels trets, la fam i la misèria, pobles devastats i cases enrunades ens recorden que la guerra és el teló de fons de la novel·la.
Una novel·la que s'estructura en capítols molt curts que semblen contes. De fet, serien contes si no fos perquè la línia argumental la marca l'Adrià que apareix a cada relat.

(Font: Lectures de l'Espolsada)

Llibres

Semblava de seda i altres contes
Aquest llibre vol acostar al lector interessat —professors i estudiants— un recull de contes de Mercè Rodoreda, que, reconeguda novel·lista, demostra ser també una excel·lent contista. El recull, a més, amb contes d’èpoques ben diverses, ofereix la possibilitat de seguir de prop l’escriptura de
l’autora, al llarg d’uns relats de gran força expressiva.

Els contes utilitzen tècniques diferents, des de l’objectiva, posada en circulació per la novel·la nord-americana, fins a la més intimista i fins i tot fantàstica, ben present al conte que dóna títol al recull. L’autora demostra que, bona lectora atenta a les novetats literàries, és alhora una escriptora de forta personalitat i gran categoria. Aquests contes, de fet, han estat traduïts a diverses llengües i els trobem, també, en antologies del gènere.

(Font: La contraportada del llibre)

Llibres

Mirall Trencat

Novel.la d’una gran riquesa i profunditat, Mirall Trencat es presta a múltiples lectures, fins i tot contradictòries. La seva volguda ambigüitat fa que sigui difícil de classificar dins un gènere concret: per una banda, l’autora utilitza la narració psicològica per a treballar en profunditat els personatges; per altra, la trama, farcida d’elements folletonescs, podria estar inspirada en la més ensucrada de les novel.les roses…Novel.la realista, però també amb elements fantàstics propis de la novel.la gòtica, Mirall Trencat beu de multiplicitat de fonts i es xopa de les principals corrents de pensament.Però per damunt de tot, Mirall Trencat és una obra poètica, que parla del pas del temps, de l’amor i de la mort, de la infantesa perduda... Parla de la joia i del dolor, del pes de la memòria i del record; de la condició humana, en definitiva, amb els seus moments d’esplendor, però també de decadència i de destrucció... Si Rodoreda diu que “la novel.la es un acte màgic”, Mirall Trencat, en la seva condició d’obra universal, n’és gairebé la culminació.

(Font: Mirall Trencat)

Llibres

La meva Cristina i altres contes
Els quinze contes que conté no descabdellen una història
amb tots els ets i uts d'argument i de personatges,
segons les normes clàssiques del gènere, sinó
que proposen una situació mig evocativa mig
explicativa on es fonen, a través d'un lirisme
melangiós i trencadís, la realitat més crua i la
fantasia més prodigiosa.
En el fons, tots els personatges del llibre, obrers o
aristòcrates, homes o dones, són éssers que
viuen una mica al marge de l'ortodòxia de la vida i
que, a la llarga, s'estavellen contra la realitat que
tenen al davant.

(Font: La meva Cristina i altres contes)

Llibres

Jardí vora el mar
"Miri els til·lers... Veu les fulles com els tremolen i ens escolten? Vostè riu... Si un dia es passeja de nit per sota dels arbres, ja veurà que n'hi dirà de coses aquest jardí..." A través dels ulls del vell jardiner veurem desfilar els personatges al llarg de sis estius, i entrellaçar-se les seves vides en una fascinant sarabanda, mentre vora el mar, sempre present, el jardí esclata en una florida darrera l'altra...

(Font: Allibri Llibreria)

A travès d'aquest enllaç podeu entrar en un altre blog on veureu més informació relacionada amb la novel·la Jardí vora el mar

Llibres

El carrer de les Camèlies

El Carrer de les camèlies és una novel·la iniciàtica, de construcció de personatge. Narra la vida de Cecília des de la infantesa fins a la maduresa. Cecília, una nena abandonada, és criada per uns pares adoptius que l’acullen a casa seva quan la troben al carrer. Aquest abandonament fa que la nena se senti estranya, perduda i marginada enmig de la família que l’acull i recerqui contínuament el seu lloc al món. Basarà la seva recerca en les relacions amoroses i sexuals i els homes que anirà coneixent. Es mourà, sobretot, en ambients marginals de misèria i prostitució. Un viatge per la vida a través de continues relacions intenses, doloroses i cruels que li permetran, al final i després de molts sofriments, esdevenir una dona completa, madura i independent.

La novel·la tracta bàsicament el procés angoixant que viu la protagonista, plena de soledat i tristesa, fins assolir la maduresa emocional que li permet sobreviure en el món i deixar de ser dependent dels altres, bàsicament dels homes. La protagonista, però, necessita tastar i assolir la desesperació, crueltat i dependència màxima per poder reaccionar al món i començar a decidir sobre la seva pròpia vida.

(Font: Wikipedia)

Llibres

La Plaça del Diamant
La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida i ingènua, va conèixer en una nit en el ball de la plaça del Diamant en Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta que li va proposar anar-hi. Colometa, que era com li deia en en Quimet, va deixar el seu treball a la pastisseria i al seu promès, que s'anomenava Pere, per a casar-se amb en Quimet. Amb ell va tindre dos fills: un era l'Antoni i l'altre la Rita. En Quimet tenia una botiga on treballava de fuster, però no li va anar bé, i la Colometa es va posar a treballar en una casa.

Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va haver d'anar a lluitar al front, i per causa de la situació que es vivia aleshores, la Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seva família va haver de vendre totes les seves pertenences. Aviat la Colometa es va quedar sense diners o no tenia ni per menjar, per això, i després de patir molt rera la mort del seu Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per això, va anar a comprar salfumant a una drogueria, i va ser allí on va conèixer a l'Antoni. Ell li va oferir l'oportunitat de treballar per a ell, i ella acceptà.

Passà el temps i l'Antoni li va demanar que es casés amb ella, segons ell per tenir alguna companyia perquè ell era un home que en la guerra havia estat ferit i no podia tenir relacions sexuals. Ella, com que veia que no tenia res, acceptà i es va convertir en la seva dona. L'Antoni era un home molt més comprensiu que en Quimet i un bon pare pels seus fills.

Al final, en Toni (el fill de la Natàlia) s'havia convertit en soldat, però va poder venir a la cerimonia de casament de la seva germana Rita amb el cap del bar del barri, que li deien Vicenç. Amb aquesta cerimonia acaba l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensatius a casa seva després de la festa...

(Font: wikipedia)

Llibres

Aloma
L’acció té lloc a Barcelona el 1934. Explica la història d’una adolescent que viu amb el seu germà Joan, la dona d’aquest, Anna, i el seu fill Dani. És una noia ingènua, tímida, amb poca autoestima i sobretot molt solitària, marcada per l’experiència de créixer sense pares i pel suïcidi del seu germà gran Daniel.

La quotidianitat d’Aloma es trenca quan Robert, el germà d’Anna que viu a l'Argentina, ve a passar una temporada a casa seva. Aloma aviat sent per ell una barreja d’atracció i repulsió. La noia creu que ningú se l’estima i, tot i que està molt confusa, s’enamora de Robert.

Poc després, el petit Dani es posa malalt i, recomanats pel metge, marxa amb la seva mare a la casa d’uns amics al camp perquè amb el canvi d’aires es recuperi. Mentrestant Joan es mostra bastant despreocupat.

Aloma se sent cada vegada més sola alhora que s’acosta més a Robert: amb ell viu el primer petó i la primera experiència sexual. Aloma viu feliç aquella època d'amor, però pensa que Robert no se l'estima perquè té una altra dona que l'espera a l'Argentina.

D’altra banda, Joan manté una relació amb Coral, una noia atractiva però superficial i presumida que només busca diners i se n’aprofita. Per ella acaba perdent la casa amb jardí tant estimada per Aloma. La noia farà el possible per recuperar-la i s’humilia davant Coral primer, i de Robert després, per aconseguir els diners. Però no hi ha res a fer i poc temps després han d'anar a viure en un pis.

Amb l’ambient familiar desfet, fracassa la seva relació amb Robert. Aloma espera un fill, però decideix no dir-li res perquè se sent utilitzada per ell quan sap que ha de tornar a sud America i no el tornarà a veure més.

Aloma fuig del pis on viu per sempre després de la mala reacció d’Anna quan s’assabenta que està embarassada. Pren una decisió madura i valenta: ara té la responsabilitat de tirar endavant amb el seu fill. Aloma deixa enrere els records de la seva infantesa i afronta amb fermesa el futur, ja en el món dels adults.

(Font: wikipedia)

Mercè Rodoreda

Aquí trobareu la biografia de Mercè Rodoreda dividida per etapes:

- Infantesa (1908-1921).
- Barcelona (1921-1939).
- França i Ginebra (1939-1972).
- Romanyà de la Selva (1972-1983).

(pàgina web de la Fundació Mercè Rodoreda)

....Per consultar més informació sobre la vida de Mercè Rodoreda entreu a: http://www.fotolog.com/mercerodoreda