D. O.: Vostè és una escriptora que es deixa portar per l'escriptura o, més aviat, com diu Forster, és de les que ja té la massa prevista quan es posa a escriure?
M. R.: Em controlo molt. La feina justament és això: controlar-se. Ara, fer projectes d'una novel·la... Puc fer el projecte d'un capítol, però de tota la novel·la, és impossible. Perquè si de vegades he fet allò de planificar una novel·la, m'he trobat que ha sortit tot diferent del que jo havia apuntat.
D. O.: En el pròleg de Mirall trencat diu que la novel·la surt d'agonies i resurreccions de l'ànima. Què vol dir?
M. R.: De coses que un ha viscut. De situacions, d'ambients, sobretot de situacions. De problemes que un ha tingut. En la novel·la hi és molt important la memòria involuntària, és allò que fa que un capítol et surti sense ni adonar-te que l'has escrit, de tan fàcil que t'ha estat. Perquè són coses que portes molt arrelades a dintre, molt..., com t'ho diré?, molt vives en tu.
(Dolors Oller: "L'entrevista que mai no va sortir", La Vanguardia (Barcelona), 2 de juliol de 1991)
[ Vegeu l'entrevista completa ]
No hay comentarios:
Publicar un comentario